Què és KNX i com funciona?

Un estàndard, no una marca

KNX no és un fabricant: és un protocol de comunicació obert, reconegut com a norma internacional (ISO/IEC 14543-3) i europea (EN 50090). Centenars de fabricants fan dispositius compatibles, de manera que en una mateixa instal·lació pots combinar marques diferents.

Com funciona

Tots els dispositius es connecten a un bus: normalment un cable de parell trenat de baixa tensió que recorre l'habitatge. Pel bus viatgen missatges senzills, com «encén el llum del menjador» o «la temperatura de l'habitació és de 21 °C».

• Sensors: pulsadors, detectors de presència, termòstats, estacions meteorològiques.
• Actuadors: mòduls al quadre elèctric que encenen llums, regulen, mouen persianes o controlen la climatització.
• Dispositius de sistema: font d'alimentació del bus i passarel·les cap a la xarxa IP o l'app.

Intel·ligència distribuïda

A KNX no hi ha un únic cervell imprescindible: cada dispositiu sap què ha de fer. Si un element falla, la resta continua funcionant. A més, funciona en local, sense dependre d'internet.

Com es programa

La instal·lació es configura amb ETS, l'eina oficial i comuna a tots els fabricants. El projecte resultant és documentació de la teva instal·lació: amb ell, qualsevol integrador qualificat la pot mantenir o ampliar.

Quan té sentit

• Obra nova o reforma integral, on es pot passar el bus.
• Habitatges que han de durar molts anys sense quedar obsolets.
• Hotels, oficines i promocions que volen un estàndard homogeni.
• Projectes on el disseny dels mecanismes és important.

Què es pot controlar amb KNX

• Il·luminació: encesa, regulació, escenes i detecció de presència.
• Persianes, cortines i tendals: per horari, pel sol, pel vent o des d'una escena.
• Climatització: calefacció i aire condicionat per estança, amb termòstats i sondes.
• Seguretat tècnica: fuites d'aigua, fum, finestres obertes i avisos.
• Energia: mesura de consums, gestió de càrregues i fotovoltaica.
• Accessos i àudio, mitjançant passarel·les amb altres sistemes.

Els components d'una instal·lació

• Font d'alimentació del bus, al quadre elèctric.
• Sensors: polsadors, detectors de presència, termòstats, estació meteorològica.
• Actuadors: els que encenen, regulen, mouen persianes o obren vàlvules.
• Cable de bus: un parell trenat que recorre l'habitatge i uneix tots els dispositius.
• Interfície IP: connecta la instal·lació a la xarxa per al control des del mòbil i la visualització.

Mitjans de transmissió

El més habitual és el cable de bus (KNX TP). També hi ha KNX RF, per ràdio, útil en reformes on no es pot passar cable, i KNX IP, que fa servir la xarxa de dades com a columna vertebral en edificis grans. Es poden combinar en una mateixa instal·lació.

KNX i seguretat

L'estàndard inclou KNX Secure, que xifra i autentica la comunicació tant al bus com per IP. En instal·lacions noves convé fer servir dispositius compatibles als punts sensibles i, en totes, mantenir la xarxa IP separada i l'accés remot protegit.

Què has de preguntar a l'instal·lador

• Em lliurareu el fitxer del projecte ETS en acabar?
• Quines marques de dispositius combinareu i per què?
• Com es controla des del mòbil i què passa si falla internet?
• Quin manteniment necessita i qui el fa?
• Què queda preparat per ampliar més endavant?

Errors habituals

• Decidir la domòtica quan l'obra ja està tancada: el cablejat és el més difícil d'afegir després.
• No reservar prou espai al quadre elèctric.
• Quedar-se sense el fitxer del projecte: sense ell, qualsevol canvi futur obliga a reprogramar de zero.
• Automatitzar-ho tot sense pensar com es farà servir la casa cada dia.